Sobre l'avaluació
Després de pensar una bona estona sobre la meva experiència relacionada amb les avaluacions, he decidit posar per escrit l’entrellat de les meves reflexions d’una manera succinta i esquemàtica, per no oblidar res i ser clara.
Avaluació...
- sumativa o formativa? Pel què puc recordar, l’avaluació a l’escola i, sobretot, a l’institut era predominantment sumativa. Després, com a aprenent de llengües, he tingut més una avaluació formativa. Segurament, en molts casos hi havia una barreja de les dues, tot i que predominava la segona. Recordo que a la universitat, tenia un professor de català que comentava coses, sobre les redaccions, a banda dels errors ortogràfics, i ens feia treballar de valent per aprendre. I em va agradar molt això. I ara penso: què fort que em sobtés això!!!!! què fort que amb19 anys hagués de conèixer per primera vegada algú que es dediqués a treballar de debò altres coses com l’estil, la coherència, la cohesió... Però és així, què hi farem.
- Quantitativa o qualitativa? N’hi ha hagut de totes menes... Si penso en els exàmens, a l’institut feia tests d’elecció múltiple (que no m’agradaven gens) en assignatures com biologia o geografia, i comentaris de text en d’altres com literatura o història. Però a les classes de llengua, els exàmens tipus test que recordo eren exàmens d’anglès, mai de català o de castellà.
- Normativa, ipsativa o criterial? Generalment normativa. He estat pensant si tinc alguna experiència d’avaluació ipsativa, i he recordat que, de vegades, en algunes assignatures (sobre tot a la universitat) els professors contaven només la pràctica o les pràctiques en què teníem millor nota, i no les altres. Crec que això és un tipus d’avaluació ipsativa, s’avalua en funció a un mateix.
- Autodirigida o heterodirigida? En la majoria de les ocasions, l’avaluació era heterodirigida, però he tingut algunes experiències d’avaluació autodirigida. Una a l’institut, un professor que ens va fer posar-nos la nota, cosa que em va sorprendre molt (era la primera vegada que algú m’ho demanava). I d’altres, més tard, de vegades. També hi ha hagut ocasions en què m’han avaluat els companys: ara penso en una classe de català, en la qual havia de fer una presentació i cadascun dels companys havia de fixar-se en alguna cosa, com els gestos, la coherència, el vocabulari, etc.
- Tipus d’exàmens. N’he fet de tota mena. De competències, per obtenir un certificat: el DALF, el TOEFL, el First, i el Certificat elemental de l’EOI d’alemany. Exàmens de diagnòstic, penso que també n’he fet. Em refereixo, sobretot, als "exàmens" (no s’acostumen a dir així, perquè no conten per a la nota...) que fan alguns professors quan comencen les classes, per determinar quins són els coneixements previs dels alumnes. Aquests exàmens serien de diagnòstic, no?
- Instruments d’avaluació. Com tots vosaltres, suposo, he conegut molts instruments d’avaluació: tests d’elecció múltiple, entrevistes orals (en classes de llengua estrangera, tot i que no massa sovint), assaig escrit, treballs amb equip, etc. M’agradaria parlar-ne d’un, en concret, que no havia experimentat mai fins fa poc: les tutories. En vaig fer una amb un professor del màster, i va ser interessant: es tractava de parlar i explicar-li què t’havia semblat més o menys interessant de l’assignatura, quina bibliografia havies llegit, quins dubtes tenies, què t’agradaria que expliqués, etc. El professor escoltava, i comentava alguna cosa. Em va semblar una bona manera d’avaluar (he oblidat de dir que el professor donava, prèviament, una fulla amb qüestions sobre les quals els alumnes podíem reflexionar, per comentar-les després a la tutoria). A més, vaig pensar que des del punt de vista del professor, és potser un dels instruments més útils per conèixer els alumnes.
- Avaluacions justes? Com tothom, tinc algun record d’alguna situació en què crec que no vaig ser avaluada de forma justa. Però, generalment, els exàmens m’anaven bé, perquè tenia facilitat per fer els tipus d’exercicis que demanaven. Tot i així, reconec que les formes d’avaluar, sovint, no tenen en compte la globalitat de l’aprenentatge i els diferents estils cognitius del alumnes, de manera que afavoreixen sempre al mateix tipus d’alumnat.
1 comentario
Laura Roca -