La suggestopedia... Un nou descobriment

Ja sé que no paro de parlar de la meva classe d’àrab, però és que, tot i que no vaig aprendre gaire àrab, va ser tan útil per aprendre coses noves sobre metodologies d’ensenyament! I jo que creia que ja ho havia descobert tot sobre la metodologia que es feia servir en aquestes classes! Doncs no, perquè acabo de descobrir que hi havia moltes característiques de la sugestopedia...

He llegit l’article sobre la sugestopedia, i he anat recordant coses que feia la meva professora d’àrab, com posar música al principi i al final, i fer-nos tancar els ulls, adoptar un rol diferent (tant ella com nosaltres teníem un nom àrab, jo em deia "Jamila"), moure els dits per explicar coses (separar síl.labes per ajudar-nos a pronunciar bé: cada síl.laba corresponia a un dit; per fer-nos entendre que una vocal era més forta que una altra, etc.), fer-nos representar diàlegs... Els continguts estaven estructurats amb diàlegs sobre la vida quotidiana i que es duien a terme a diferents països del món àrab (Líban, Egipte, Marroc...). Els escoltàvem mil vegades, els repetíem i els memoritzàvem.

L’objectiu era que sabéssim utilitzar allò que apreníem, però no era fàcil, perquè no ens deixaven crear, i perquè entre diàleg i diàleg no hi havia massa relació...

M’ha fet molta il.lusió descobrir una cosa nova sobre aquelles classes!

P.D: he trobat una foto d'una classe en què es feia servir aquest mètode... Això jo no ho fet, però...