Una experiència conductista

Ja he escrit sobre les classes d’àrab que vaig fer a la Université Saint Joseph de Beirut. Però he estat reflexionant sobre algunes coses que es van dir l’altre dia a classe, i m’he adonat que la teoria psicològica de l’aprenentatge que inspirava aquests cursos era la teoria conductista:

- El meu rol com a alumne era passiu: només repetia (memoritzant), no creava mai.

- Es corregia tot, i sobretot la fonètica: hi havia alguns alumnes nord-americans que patien perquè quan no arribaven a pronunciar (repetir) bé alguna paraula, la professora els obligava a fer-ho una i altra vegada fins que ho feien bé (no importava si perdíem vint minuts de classe)

- Quan vaig tenir nivell per llegir textos, em donaven unes històries sobre un nen que venia xiclets a la platja. Però d’aquest nen només en sé això. No importava massa entendre els textos, només es tractava de llegir en veu alta, quan et tocava, i fer-ho bé.